Fins a un 30% de la població (Habane 2007) pateixen problemes mandibulars i orofacials, com ara; dolor a la masticació, espetecs, dolor facial, cefalea, problemes de deglució, de la fonació o de la respiració, entre d’altres. Moltes d’aquestes persones prenen medicació per pal·liar el dolor o en el millor dels casos solen ser derivades a l’odontòleg o maxil·lofacial, però hi ha un camp especialitzat de l’osteopatia (de les disfuncions orofacials i mandibulars) que pot ser de gran ajuda per a ells, ja que el tractament és molt efectiu.

Hi ha una relació mecànica entre la mandíbula i les cervicals (Gerdi 2008), a més s’ha demostrat que sistema estomatognàtic i la postura (Cuccia A, Caradonna C 2009) estan íntimament relacionats i per tant la majoria de desequilibris mandibulars i facials solen ser conseqüència d’adaptacions a alteracions posturals i el tractament d’aquestes alteracions és la porta d’entrada de l’osteòpata i la clau de l’èxit del tractament. En els casos en què les disfuncions no són adaptatives i són pròpies de la mandíbula, com els problemes d’oclusió el tractament serà odontològic (en aquests casos l’osteòpata també podrà realitzar una funció de suport al pacient per ajudar al tractament del dentista).