Els implants dentals són unes arrels artificials que es col·loquen en l’os mandibular o maxil·lar, creant una base sòlida sobre la qual es poden efectuar tant restauracions de dents individuals, com a pròtesis parcials o totals, funcionant exactament igual que les nostres dents, permetent-nos mastegar, somriure i parlar com amb les nostres pròpies dents.

Per-Ingvar Brånemark mèdic ortopedista, investigava en el 1940 sobre la microcirculació per a inserts ossis autòlegs, va dissenyar un additament de titani, implantat en una de les extremitats d’un animal, que permetia l’observació directa del flux sanguini en un microscopi de llum connectat a l’additament. El titani que contenia l’objectiu òptic s’havia adherit inseparablement a l’os i aquest presentava una vitalitat organitzada al voltant del metall. Així se’l coneix com l’inventor dels implants i del fenomen de l’osteointegració. Precisament els implants Branemark, són els implants que emprem en Clínica Ferrús actualment comercialitzats per l’empresa Nobel Biocare.

Són molts els materials que s’han emprat al llarg de la història de l’odontologia per a la confecció dels implants dentals. Actualment tots els implants dentals són de titani grau IV a causa de la seva gran resistència mecànica (difícilment es fracturen), biocompatibilitat amb l’ésser humà i la seva osteointegració amb el teixit ossi (fixació biològica entre l’os i el titani). A més, és el material que millor respon amb el pas dels anys.

Encara que l’edat no és un factor determinant, no és recomanable en menors de 18 anys, fins a la finalització del seu creixement. Els pacients edèntuls d’edats avançades, són els pacients que més es poden beneficiar dels avantatges de la implantologia. Normalment amb la col·locació de 2 a 4 implants dentals notarà ràpidament un augment de la seva qualitat de vida.

Un altre factor a tenir en compte serà la quantitat i qualitat del seu os maxil·lar, encara que actualment amb les tècniques de regeneració òssia disponibles serà més difícil la impossibilitat de col·locar implants dentals per falta d’os.

Encara que no existeixen moltes contraindicacions per a la col·locació d’implants dentals, hem de tenir present les següents situacions especials:

• Malalties sistemàtiques greus, leucèmia,…
• Pacients tractats amb radioteràpia o quimioteràpia, fins a la finalització del tractament oncològic.
• Diabetis no controlada.
• Pacients psiquiàtrics no controlats.
• Nens o joves fins a finalitzar el seu creixement.
• Pacients amb osteoporosis, que prenguin o hagin pres bifosfonats.
• Embaràs.
• Fumador de 10 – 15 cigarrets diaris.

La col·locació d’implants dentals no és una intervenció gens dolorosa. Generalment l’extracció d’una dent sol ser més “molesta” que la col·locació d’un implant dental. Un tractament d’implants exigeix una petita intervenció quirúrgica però les molèsties seran mínimes i mitigades per la medicació antibiòtica i analgèsica postoperatòries.

Com a norma general el tractament durarà uns 3 o 4 mesos en la mandíbula i de 4 a 6 mesos en el maxil·lar. Aquest temps és el que triga a produir-se el que anomenem “osteointegració” que consisteix en la unió biològica de l’implant dental amb l’os del propi pacient. No obstant això, en alguns casos on prevalgui molt l’estètica o bé la qualitat i quantitat òssia siguin excel·lents, podrem dur a terme el que anomenem “implants de càrrega immediata”, o el que és el mateix, que el pacient surt amb dents provisionals en un període màxim de 24-48 hores.

Actualment la taxa d’èxit dels implants realitzats per professionals qualificats ronda el 96%. No obstant això, quan falla un implant dental no es tracta d’un rebuig sinó d’una falta d’osteointegració. Si existís un rebuig de l’implant dental per part del pacient, aquest presentaria una sèrie de signes i símptomes (febre, malestar general, etc) que no ocorre quan falla l’osteointegració de l’implant. Per tant, podem parlar de falta d’osteointegració dels implants dentals però no de rebuig.

Encara que és difícil saber amb exactitud perquè es produeix el fracàs d’un implant dental, les causes més probables serien les següents:

• Cas omís del pacient als consells postoperatoris donats per part del seu cirurgià bucal (pauta antibiòtica, higiene bucal, etc.)
• Mala qualitat òssia a causa d’ossos molt tous o molt durs que no afavoreixin l’osteointegració.
• Implants col·locats en zones òssies regenerades artificialment.
• Mala higiene del pacient.
• Marques d’implants de dubtosa qualitat.

En el desafortunat que un implant dental fracassés, generalment és possible substituir-l’ho per un altre, solucionant així el problema. En el cas que això no fos possible a causa de la pèrdua conjunta d’os propi del pacient, s’hauria de dur a terme tècniques de regeneració òssia guiada per reemplaçar-l’ho.

Els Criteris per saber que un implant és d’alta qualitat venen definits pels següents paràmetres:

• Lloc de fabricació i procedència.
• Si té marcada CEE.
• El seu disseny i connexions.
• El tractament químic de la superfície.
• Els diners que es gasti la casa comercial a investigar R+D+i
• Ús de materials originals per realitzar la part protèsica de l’implant.
• Si es dóna la informació de l’implant que li posen i qualitat del mateix, certificat de garantia de qualitat.
• Si l’implant dental ens permet treballar en la part protèsica amb CAD-CAM (ordinador).
• Si l’espai (GAP) que existeix entre l’implant dental i la dent és el més proper a zero mil·límetres.

A Clínica Ferrús únicament emprem implants dentals Nobel Biocare, marca pionera en els implants dentals. Cada implant ve amb un nombre que és el seu DNI i amb el qual es pot accedir a tot el procés que ha tingut aquest implant fins a arribar a la seva boca.

Nobel Biocare, és una empresa que fabrica implants dentals i pròtesis individualitzades basades en CAD / CAM i té la seva seu en Kloten, Suïssa, prop de l’aeroport de Zuric. Nobel Biocare en la seva forma actual va ser fundada en 2002. S’origina en una societat formada en 1978 entre l’investigador mèdic suec Professor Per-Ingvar Brånemark i Bofors, una empresa sueca per industrialitzar el descobriment de l’osteointegració del professor Brånemark (la fusió del titani amb os).

Una dent sana exerceix moltes funcions en la part posterior de la boca. Ajuda a mastegar i a triturar els aliments sense problemes, així com a estabilitzar les dents a la seva al voltant. La pèrdua d’una dent produeix una sèrie d’efectes en cadena:

• Efectes en les dents adjacents: La pèrdua d’una peça en la part posterior de la boca pot afectar a les dents veïnes, que a causa de la falta d’estabilitat, perden la subjecció, comencen a moure’s i fins i tot poden arribar a desprendre’s. Les dents del maxil·lar oposat poden desplaçar-se ocupant l’espai buit. Quan això ocorre, resulta difícil o fins a impossible substituir la peça que falta i potser ca extreure també les dents desplaçades. Com més dents faltin en la boca, major serà el desafiament per substituir-ho.
• Efectes en l’os maxil·lar i genives: Les dents sanes realitzen constants micromoviments a l’interior de la boca, estimulant les genives i l’os maxil·lar. Si la interacció entre les dents i l’os s’altera a causa de la pèrdua d’una peça, aquesta estimulació es redueix, l’os maxil·lar comença a decréixer i les genives es retreuen amb ell.
• Efectes en el seu aspecte físic: Amb la pèrdua de dents, les galtes i els llavis perden la subjecció necessària i s’enfonsen. Com més dents faltin, més canvia el rostre, apareixen arrugues i li fan semblar major del que realment és.
• Efectes en la seva vida quotidiana: No substituir una dent pot desencadenar tot un seguit de conseqüències que poden provocar que acabi evitant alguns aliments difícils de menjar o reunions amb els seus familiars i amics, conscient del canvi del seu aspecte.